10 de nov. 2013

Recuperem El Graell. Un projecte ple de vida està a punt de donar un nou fruit

Alguns dels participants a l'acció d'aquest dissabte a El Graell
Aquest dissabte hem fet la primera acció de la plataforma Recuperem El Graell per denunciar l'abandonament d'aquests antics terrenys fèrtils entre Vic i la Guixa a mans de l'especulació. Per retornar-li un ús agrícola o social. Una setantena de persones vam entrar dins la finca, actualment tancada per l'Incasòl, principal propietari de la mateixa, i hi vam fer una castanyada popular, que va anar precedida d'una passejada pels terrenys on ens vam informar de la situació dels mateixos i d'alguns aspectes prou interessants de la seva història. En Marc Puigdomènech va amenitzar la castanyada amb unes quantes cançons i tot seguit es va llegir un manifest i es va fer una assemblea obert on es van proposar diversos usos als quals es podrien destinar els terrenys. La d'aquest dissabte només és la primera d'un seguit d'accions per recuperar El Graell.

El manifest que es va llegir és el següent:

RECUPEREM EL GRAELL

En un voral de la carretera de Vic a la Guixa, en uns terrenys fecunds i fèrtils, hi havia la zona de conreu que envoltava les cases del Graell i de Sant Llorenç. Contenien un valuós llegat humà deixat pels anys: una antiga sèquia, un molí, pous, i moltes altres coses que el pas del temps i les circumstàncies viscudes ens han anat ocultant.

La passada dècada, però, va arribar a aquestes terres la febre i la voràgine constructora. En aquest cas, la febrada general dels particulars per especular tossudament, arrasant els terrenys fèrtils, va ser superada per una nova febrada política, on alguns sostenien que com més habitatges es construïssin – i més infléssim la bombolla especuladora, de pas – millor aniríem tots. Al cap de poc però, la crua realitat es va encarregar de desmentir aquesta idea esbojarrada. La bombolla immobiliària, basada en la llegenda urbana que sostenia que els preus del totxo mai no baixarien, va evidenciar que no era res més que això: una fràgil bombolla de sabó, que va esclatar amb una simple bufada d’aire. Als terrenys del Graell l’esclat de la bombolla ens va arribar quan la febrada constructora ja havia rebentat els camps de conreu, sèquia inclosa, i quan el paisatge tradicional havia sucumbit sota la pala dels bulldozers. El resultat el tenim aquí: és l’esquelet mediocre i lamentable que sucumbeix sota de l’herba i dels esbarzers. Després del festí el resultat és aquest: la vergonyosa ocultació d’un fracàs immens, motivat per l’enfollida cursa cap al no res que anys enrere vam emprendre col·lectivament.

Sis anys més tard, l’enfonsament econòmic originat en els especuladors del totxo i de les hipoteques, aquesta estafa immensa dels nostres dies, ens ha deixat també moltes víctimes pel camí: persones sense feina i sense un horitzó clar de futur; pobresa, privacions, penúria energètica, llargs hiverns de fred, nits a les fosques, desànim, frustració, infants que es veuen privats de gairebé tot, fins i tot del pa da cada dia, famílies sense sostre, o en risc de perdre’l, i molt, moltíssim sofriment humà.

Mentrestant, tenaçment, els especuladors de sempre, els que es juguen dia sí i dia també el nostre futur als cercles concèntrics dels mercats, els que no veuen en la terra, en la nostra estimada terra, rés més que un valor econòmic expectant, els politics que els perdonen impostos, els que planyen més a qui més té i poc o gens als que més sofreixen... Tots aquests, ens reserven per al nostre futur només això que podem veure avui aquí: una tanca, una llarguíssima tanca que voldria encerclar i ofegar els nostres somnis.

Però nosaltres no som gent que estigui disposada a deixar-se atrapar, ni a permetre que ens arrabassin l’anhel d’un futur més humà i més solidari. No ens deixarem prendre l’afany d’una millora social que avui, tenaçment, encara ens volen regatejar. No oblidarem que hi ha errors imperdonables que no podem tornar a permetre. No farem cap més concessió a favor dels que volen fer negoci empresonant les nostres llibertats i segrestant la democràcia. No, no hi estem disposats i no ens ho deixarem fer.

Per això som avui aquí, als terrenys del Graell. Per dir a tothom, alt i clar, que estem disposats a convertir un somni en realitat. En una realitat solidària que sigui capaç de donar menjar a qui no en té, i de donar un ús social a aquest gran descampat on ara només arrela la desesperança. Som aquí, avui sí i demà també, per dir que una nova manera d’entendre la solidaritat i la cohesió social està començant a néixer. Mireu bé al vostre voltant: a sota d’una mata, o d’un rebrot de pollancre, o potser darrera d’una tapa de claveguera abandonada... un projecte ple de vida està a punt de donar un nou fruit; un fruit suculent que ja gairebé està madur: un fruit preciós, que és fet de lluita col·lectiva, de companyerisme, d’ajuda mútua i de compromís social. Busqueu-lo. Cerquem-lo junts. Ben aviat, no en dubteu, el podrem collir. Visca la terra!

Vic, el Graell, 9 de novembre de 2013